Les curses de velocitat són totes aquelles on la distància a recórrer és inferior a 400 metres. De tal manera que els 100, els 200 i els 400 són categoritzades en aquest grup. Aquestes curses tenen una característica comú, i és què l'atleta comença la cursa ajupit als estrebs (més coneguts com a "startings" o tacs de sortida) que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de cursa.
Les curses de mig-fons són aquelles compreses entre els 800 i els 3.000 metres. Les curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. També ho seria la milla tot i no ser olímpica. En aquestes proves no es comença amb "startings", sinó de peu a les ordres de les veus del jutge de sortides que diu:
"als vostres llocs" i dona el tret de sortida.
Les curses de fons estàn agrupades en les següents distàncies, els 5.000, 10.000 i la marató (42.195 metres que és realitza fora de la pista).
Les curses amb tanques s'agrupen en tanques curtes, 110 metres per a homes i 100 metres per a dones, i tanques llargues, 400 metres amb un conjunt de 10 tanques, de diferent alçada segons la categoria i el sexe. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama (cama d'atac), passar la tanca (sense perdre el ritme) i posar-la ràpidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos, de tal manera que queda paral·lela al terra(cama de pas). Les carreres d'obstacles són semblants, la distància més comuna són els 3.000 metres, l'atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.
Les curses de relleus hi participen habitualment 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distància determinada (4 x 100/4 x 400) i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip. El canvi s'ha de produir en una zona de 20 metres. Si durant la cursa a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haurà de recollir i no un altre del seu equip. A més, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril si això pot interferir en un atleta contrari.
En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per evitar que els atletes facin una cursa i no una marxa. Només se sancionarà si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies habituals comprenen els 20 i el 50 qui.
